Després de poder fer més de vint ximbombes i cantar quatre gloses pels més petits, repartits entre grups, amics i familiars, decorar-se per esperar la rebuda dels dimonis i fer-se una bona careta de dimoni amb banyam, vengué l'hora de la rondalla.
I així doncs, tenguerem una princesa fadrina que s'havia de casar i quan un jovençà de devers Manacor ho va saber partir cap a Ciutat de Mallorques. Pel camí es trobar amb un bon estol de jornalers que sabien fer quasi detot sense haver vist "Bricomania": serraven, tenien bona oïda, una punteria de voltor, una força d'Hèrcules, un gavatx on hi cabia tota l'aigua que hi entrava, unes cames per córrer que hi quedava curt el "cametes me valguen", i un que bufava en què Shu, el déu del vent, hi va perdre la corona.
Amb els set missatges el bon joanet arribà a Cort i a força de voluntat i de l'ajuda dels missatges pogué aconseguir la filla del rei i el tresor de la Cort.
Uep!, i tot amb un horabaixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada